diumenge, 26 de juliol del 2015

WINE #2: LES TAULES, o All You Need Is Blood (Too Much Blood).









Deixem-nos d'hòsties.

Això és el que aquest vi demana: SANG, SANG i MÉS SANG.

Perquè, això de la sang? 

Per la GARNATXA. 

La majoria de vins de garnatxa negra, joves (molt millor que els evolucionats en bóta), ens ofereixen, a més de notes balsàmiques i de fruita vermella característica de la varietat (mores i fruits del bosc), ens ofereixen, dic, UNS TOCS DE PEBRE EN NAS. I de tots és sabut que el pebre fa més bona la carn* (la carn, ei, si pot ser, en aquell punt de sang que la fa més substanciosa). 

Per això Les Taules, per això la sang.


(*) I les verdures (a la planxa, sobretot) i els plats de pasta, of course.



















dijous, 23 de juliol del 2015

WINE #3: EL CIRCO-CONTORSIONISTA, o un vi que (2) és lo que és, d'un lloc que (1) ja no és lo que era.



(1) Aquest és, precisament, el lema -no oficial- de la D.O. CARIÑENA: "CARIÑENA NO ES LO QUE ERA". 

I... què és el que era? Doncs, per dir-ho ras i curt, Cariñena era el Puerto Hurraco del món vinícola hispanistaní. 

(El vi que algunes bodegues d'alguns "cortijos" oferien, per les seves característiques alcohòlico-criminals, veritables atemptats enològics, per ser justos, haurien d'haver estat reivindicats immediatament al diari Egin, al Gara o, més ad hoc, a El Caso, al crit de "Gora Cariñena Ta Askatasuna". Això com a mínim.)






(2) Aquest vi ÉS LO QUE ÉS: un vi modern, intens, valent, ferm.

(El tap Stelvin ja ens anuncia que és un vi molt del gust* del mercat anglosaxó, Australia, Nova Zelanda, USA i nord d'Europa. 

(*) Vins amb caràcter, potents, amb vigorós predomini de la fruita.)







(Per cert: a nosaltres el "circo" que ens agrada és així.)


.

dimecres, 22 de juliol del 2015

WINE #4: CÓDICE, o un vi que és algú.





Hi ha vins que són un lloc (terrer), altres són una expressió (una forma sensible de pensament, sentiment i emoció), però pocs vins, com ara aquest, representen una persona (són algú).

Aquest vi és Marcos Eguren, és el mirall on es reflexa aquest senyor i un país, Castella.




WINE #5: TEMPS DE FRUITS, o un vi nou, original, fresc, desconegut i insòlit.









Aixì és aquest vi: nou ( pel coupage), original (pel cupatge), fresc (pel blended), desconegut (per la barreja de varietats) i insòlit (perquè és Sumarroca i aquesta gent és així: sempre atents a la recerca de l'excel·lència i la novetat).

El CUPATGE és la clau d'aquest vi. 

Són quatre són les varietats: tres negres i una blanca, i unes quantes nacionalitats: Pinot Noir (França-Borgonya), Carménère (França-Bordeus i Xile), Malbec (Argentina) i Pinot Gris (França-Alsàcia). 

Un matxambrat exquisit. 

Un vi d'una AUDÀCIA INÈDITA.



diumenge, 19 de juliol del 2015

WINE #6: TARARÍ, o The Cabernet Brothers (It's only rock'n'roll but I like it, like it, yes I do! I like it!)







El TARARÍ és als vins d'aquest país el que The Blues Brothers és a la música dels 80: un festival de blues, soul and rock´n´roll! 







El resultat de juntar aquests dos raïms, CABERNET "AYKROID" FRANC + CABERNET "BELUSHI" SAUVIGNON dins d'una mateixa ampolla ve a ser, més o menys, així:








.

dissabte, 18 de juliol del 2015

WINE #7: VINYES DE L'ALBÀ, o d'unes velles vinyes al bell mig del bosc.







L'ALBÀ és un bordeus de muntanya, de bosc.

És un bordeus, pel cupatge: un monovarietal de merlot, ben estructurat, ample, tossudament fruitós, untuós i fresc.

De muntanya, per la seva ubicació (N 41º20'21'' E 1º25'3''): 8 hectàrees de vinya escampades* entremig dels boscos de la finca La Vilella (L'Albà, Aiguamurcia, Tarragona).

(*) Set són les vinyes (7), entre alzines i sureres, on és conreat aquest merlot: Les Vinyes de dalt, Les Vinyes de baix, Mas de la Vilella, El Torrent, L'Era i El Bosc.

Un vi substanciós, suculent, un bordeaux bosquerol.






WINE #8: EVOHÉ!!, o tot allò que et passi sigui bo!!





EVOHÉ, EVOHÉ,  EVOHÉ!!! 

GARNACHA, GARNACHA, GARNACHA!!!


WINE #9: OLIVER CONTÍ TURÓ NEGRE, o quan bufa la tramuntana posa't dintre la cabana.






Amor, terra, investigació, inspiració, audàcia, elegància, Empordà, un somni, cabernet, merlot, tramuntana...





WINE #10: SURCUS, o l'antecedent, l'antesala, l'antecessor del vi que vindrà (lo TERRÍCOLA).



Aquí teniu l'antecessor del vi que tot just ara vindrà (lo TERRÍCOLA).

El SURCUS és un montsant jove, sense bóta, on ni una sola molècula de roure toca la fruita que el propi raïm conté.

Una petita joia. Un vi delitós*. 


(*) que delecta, no que delinqueix (NOTA DE L'EDITOR).


WINE #11: TERRÍCOLA, o els catalans de les pedres en fem pans.









Bé en el nostre cas la dita quedaria així: "Els catalans de les pedres en fem uns vins recollonuts".

És el cas d'aquest TERRÍCOLA, un vi marcat pel sòl on creixen els ceps: un terre eixut, dur, i extremadament mineral. 





És sabuda la relació, inversament proporcional, entre la mineralitat del terra en que la vinya creix i la fruitositat i complexitat d'aquell raîm. A més roc, més potència aromàtica del vi.

És important: aquest montsant és molt prioratí. Pel seu coupatge, de garnatxa i carinyena, i per la llicorella del terra. Aquesta pissarra negra (la mateixa que tenim a Montseny) és un prodigi: un, pel patiment i stress hídric que provoca a la vinya, i dos, per la magnífica maduració que a aquesta obliga.

La llicorella, pissarra negra, durant el dia rep i acumula la radiació solar; durant les hores nocturnes aquesta energia continguda a la pedra continua madurant els raïms. 

És un sòl que és un sol de nit.

Quan Sisa dèia allò de "qualsevol nit pot sortir el sol" encara no coneixia la llicorella.



Aprofitant l'avinentesa...



MINUTOS MUSICALES:








divendres, 17 de juliol del 2015

WINE #12: CASAR DE BURBIA, o hats off davant la mencía.



El Bierzo

La mencía

Vinyes velles. 

Roure americà. 

De Missouri. 



No tinc paraules. Shut up, doncs, i que parli el vi a la copa...

(Adoro aquest vi. Em trec el barret davant d'ell.)





WINE #13: EL VINYET, un vinet negre amb desparpaju.






El VINYET és el vinet negre (de justa criança en bóta, per prioritzar la fruitositat de la garnatxa i el cabernet sauvignon, matisats pel roure) d'una de les bodegues més de moda del Penedès. Bodega on es vincula la llarga tradició en el conreu de la vinya amb la modernitat, vocació, experiència, mètode i coneixement vinícoles. Parlem de Martí Serdà, elaboradors de EL XITXAREL·LO (vi varietal de xarel·lo) i futurs pares de EL CABRONET (varietal de cabernet sauvignon, encara no al mercat).

El John Deere de l'etiqueta ens remet a la tradició vitivinícola d'aquesta gent, però esteu avisats: és un vi fet per gent jove, i dins de l'ampolla trobareu, també, l'audàcia i el desparpaju característic dels jovenets.



WINES #14 / #15: VIÑA EL PORTALÓN, o un parell de vins prefiloxèricament recollonuts.



Tant l'un ("CRIANZA", 12 mesos en roure) com l'altre ("ROBLE", 6 mesos) són uns excel·lents riberas del duero. 

Això ja ho tenim, és a dir, són uns vins amples, seriosos, de generosa copa aromàtica, i profunds.

La singularitat d'aquests riberes radica (mai millor dit) en les arrels dels ceps de tinta del país (tempranillo) amb el que són elaborats ambdós vins, doncs es tracten de vinyes que mai van ser afectades per la epidèmia de la fil·loxera




Aquesta bestiola homòptera ataca les arrels dels ceps, flagel·lant les vinyes, malbaratant-les i destruint-les, com va succeir a Europa al llarg dels segles XIX i XX.

Miraculosament algunes vinyes, en alguns llocs de la península, mai van ser afectades per aquesta plaga.

És el cas dels ceps amb el que són fets aquests riberes

Vinyes velles, de molt baixa producció.






WINE #16: BITÁCORA, o un verdejito que fa perdre el nord.







En aquest vi teniu un verdejo de llibre (de novel.la*): fresc, lleuger, fruitós, amable i elegant.

És un vi fet sense cap més alta pretenció que la de fer gaudir a la gent (que no és poca cosa). 

(*) De ben segur que si el capitán Ahab haguès portat el Pecquod ben plé d'ampolles fresquetes de BITÁCORA, hauria perdut el nord, s'hauria oblidat de la seva obsessió envers Moby Dick, i hauria tingut una travessa per mar una miqueta (bastant) més feliç.











































.

WINE #17: CUATRO RAYAS, o sitengcuyong guarda-ho uns quants anys al celler fent criança, que estarà millor.








Verdejo elevat a la seva màxima potència. 

Vi de "vendimia seleccionada", de vinyes velles, de terrer (de "pago"). 

El Cuatro Rayas, per la seva complexitat i estructura, és un vi blanc de guarda que evolucionarà magníficament fent criança en ampolla durant 3 o 4 anys.

Però, justament per això mateix, per estar molt ben estructurat i per la seva complexitat aromàtica, també és un vi per beure de seguida!

Tu tries.




WINE #18: POSIDONIA, o d'un vi negre que és un vi blanc que és un rosat.





És tanta l'audàcia continguda dins d'aquesta ampolla, que la mateixa bodega qualifica aquest vi seu com un "rosado de color muy ténue". Més que res per no pitxaunliar (fer "la pitxa un lio") a la parròquia. 

De fet aquest vi és un BLANC DE NOIRS ROSÉ. La rehòstia. 

És un Blanc de Noirs, perquè està fet amb dues varietats negres (merlot i tempranillo), però que, a diferència dels blancs de noirs estrictes, als que s'evita tot contacte amb les pells per defugir qualsevol pigmentació, en aquest se li ha permés un delicadíssim contacte amb pells per extreure una lleu coloració i uns fins aromes de fruita vermella tant característics dels vins Rosé

Resultat: aquest vi blanc que és un rosat amb ànima de vi negre.






.

EPÍLEG (THE END)






Amb bons vins, i amor al voltant d'ells, tot és un continu anar fent, i tot (cada dia, quan surt el sol), tot comença de bell nou.

Esperem, Marga i jo, que aquests vins us facin ser una mica més feliços. 

Si més no, com dèia Goethe, que us donin molta alegria. 

El vi -dèia ell- alegra el cor de les persones, i l'alegria és la mare de totes les virtuts.

Ens despedim amb un fins aviat, desitjant que gaudiu de totes les coses, petites i grans, ben parides i fermes.


Salut! 

En paraules de Porky, el gran entertainer americà: 


THAT'S ALL FOLKS!!






ESTO ES TODO AMIGOS!!


THE END